VirtualBox ofereix diferents opcions per configurar la xarxa d’una màquina virtual. Cada mode té avantatges i inconvenients segons l’ús que es vulgui donar a la màquina virtual. A continuació es descriuen les principals opcions.

1. NAT (Network Address Translation)

El mode NAT és l’opció configurada per defecte a VirtualBox i també la més senzilla d’utilitzar.

Característiques:

• La màquina virtual rep una IP privada dins d’una xarxa virtual creada pel mateix VirtualBox.
• Les connexions a Internet es fan a través de la IP de l’amfitrió, que actua com a “router”.
• El convidat pot accedir a Internet sense necessitat de cap configuració addicional.
• Els equips de la xarxa física no poden veure ni connectar-se directament a la màquina virtual.

Avantatges:

• Configuració automàtica i molt senzilla.
• Funciona en qualsevol entorn (Wi-Fi, xarxes d’empresa, etc.).
• Aporta una capa de seguretat: la màquina virtual queda amagada darrere de l’amfitrió.

Inconvenients:

• La màquina virtual no és accessible des de la xarxa física.
• Per permetre connexions entrants cal configurar regles de “port forwarding” manualment.

2. Adaptador pont (Bridged Adapter)

El mode Adaptador pont connecta la màquina virtual directament a la xarxa física, com si fos un ordinador més.

Característiques:

• La màquina virtual rep una IP de la mateixa xarxa que l’amfitrió, normalment assignada pel router físic via DHCP.
• Els equips de la xarxa física poden veure i connectar-se a la màquina virtual.
• El trànsit passa directament per la targeta de xarxa de l’amfitrió.

Avantatges:

• La màquina virtual funciona com un equip més de la xarxa.
• Permet compartir fitxers i serveis directament amb altres dispositius de la LAN.
• Ideal per a servidors, proves de serveis de xarxa i laboratoris realistes.

Inconvenients:

• Pot no funcionar correctament en algunes xarxes Wi-Fi que bloquegen el mode pont.
• La màquina virtual queda exposada a la xarxa i pot ser més vulnerable.
• Requereix que hi hagi IPs disponibles al mateix rang que l’amfitrió.

3. Xarxa interna (Internal Network)

El mode Xarxa interna crea una xarxa completament aïllada entre màquines virtuals dins del mateix amfitrió.

Característiques:

• Les màquines virtuals connectades a la mateixa “Internal Network” poden comunicar-se entre elles.
• No hi ha connexió a Internet ni a la xarxa de l’amfitrió.
• És com si fos una LAN virtual independent.

Avantatges:

• Total aïllament respecte a l’amfitrió i la xarxa externa.
• Ideal per a laboratoris de proves de xarxa o entorns on es vol garantir que no hi hagi connexió amb l’exterior.
• Permet simular xarxes complexes sense riscos.

Inconvenients:

• Sense connexió a Internet per defecte.
• Per sortir a Internet caldria configurar un router virtual dins de la mateixa xarxa interna.

4. NAT Network

El mode NAT Network és una combinació entre NAT i xarxa interna.

Característiques:

• Diverses màquines virtuals poden compartir una mateixa xarxa interna creada per VirtualBox.
• Cada màquina rep una IP pròpia dins d’aquesta xarxa virtual.
• Poden comunicar-se entre elles i també accedir a Internet a través de l’amfitrió.

Avantatges:

• Més flexible que el NAT tradicional: permet comunicació entre màquines convidades.
• Les màquines convidades tenen sortida a Internet sense configuració complicada.
• És ideal per a simular una xarxa local amb diversos equips connectats.

Inconvenients:

• Encara queden amagades respecte a la xarxa física.
• Per fer-les accessibles des de fora cal configurar port forwarding.

Resum comparatiu

Resum

En conclusió, l’opció més recomanada per defecte és NAT, per simplicitat i seguretat.
Si es necessita que la màquina virtual sigui visible a la xarxa física, s’ha d’utilitzar Adaptador pont.
Per a laboratoris aïllats, la millor opció és Xarxa interna, i si es vol una LAN virtual amb Internet entre diverses màquines, la millor és NAT Network.