Avui en dia, en les versions modernes d’Ubuntu (des de 17.04 fins a 24.04…), ja no és necessari crear manualment una partició swap.
El sistema, per defecte, utilitza un fitxer swap en lloc d’una partició dedicada, que ofereix la mateixa funcionalitat i és més flexible de gestionar.
Per tant, només caldria una partició swap en casos concrets, com ara quan es vol utilitzar la hibernació o en entorns molt específics.
Tot i que ambdós tenen la mateixa funció (actuar com a memòria virtual addicional quan la RAM s’esgota), hi ha algunes diferències:
| Característica | Partició swap | Fitxer swap |
|---|---|---|
| Ubicació | Espai reservat en una partició del disc | Fitxer normal dins de la partició arrel (/) |
| Ús per defecte | Antigament (fins Ubuntu 18.04) | Actualment (Ubuntu 20.04+) |
| Flexibilitat | Difícil de modificar (cal redimensionar particions) | Es pot ampliar o reduir fàcilment |
| Hibernació | Recomanada si es vol hibernar | També possible, però requereix configuració |
| Ús recomanat | Equips antics o amb poca RAM | Equips moderns i ús general |
Per veure si el teu Ubuntu està fent servir swapfile o partició swap:
swapon --show